OLOR DE COLÒNIA, Sílvia Alcántara

M'agraden les històries que recreen petits universos amb detall, els descriuen i et transporten i et fan sentir que n'ets testimoni directe. Gràcies a l'escriptura de l'autora en aquesta novel·la vius i sents  com ho feien els habitants de la colònia. 

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?

Olor de colònia és una novel·la de ficció, però basada en fets viscuts per la pròpia autora que va néixer i créixer en una colònia tèxtil del Llobregat. Així, dels records teixeix el dia a dia a la colònia. Un incendi dóna el tret de sortida, hi mor l'escrivent i això fa que les relacions de poder es reorganitzin dins la colònia. La vídua, la Teresa, i els fills es veuen obligats a deixar el pis perquè l'ocupi el nou comptable. A partir d'aquí la història de la colònia es va bastint. Un món tancat, de classes, amb un paper destacat de l'església amb el mossèn i el convent de monges. Dels senyors, del director i de la classe obrera que viu al toc de les sirenes i amb el tac-tac dels telers. Un món on els nens i les nenes corren i juguen a l'aire lliure, van a l'escola, però una presó quan fan 14 anys perquè el seu camí és el de la fàbrica. A poc a poc es van desgranant tot un reguitzell de personatges i vivències, dues germanes solteres, la Cèlia una jove rebel que vol trencar amb el seu destí, amors i desamors, fills secrets, minyones, majordoms. Una representació del món en petit, el món de la colònia.

Es tracta d'un llibre molt descriptiu i amb moltíssims personatges. Està dividit en tres parts i un epíleg, separades cadascuna per alguns anys de diferència. Al llarg del temps, es van descobrint les relacions entre els caràcters i la troca s'embolica considerablement. La novel·la fa que estiguis atenta perquè hi ha salts constants d'un personatge a l'altre, sense previ avís. La narració està escrita en primera persona, des de la perspectiva del personatge que parla. Sovint es descriu més aviat el que pensa i com viu les situacions el propi personatge, o els records que té. És precisament a través d'aquests personatges que l'autora tracta molts subtemes com les relacions personals, les rancúnies i el prejudicis, la submissió i el despotisme, les enveges i el suport entre veïns, la vida compartida i la vida secreta de cada individu, les pors, les mancances i els desitjos d'una societat tancada dins uns paràmetres estrictes.

És una gran llibre, d'aquells en què el lector queda atrapat  fins a l'última pàgina de la novel•la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions. 

"I a la cantonada d'un dia qualsevol, hi va trobar el calaix de l'oblit, i es resignà a guardar-hi les preguntes sense resposta."

P.S.  Aquí us deixo un tast de la minisèrie que comença demà dilluns.

http://www.youtube.com/watch?v=9fjVfNua7go