No ho puc evitar, per més que ho intenti sense saber com, cauen a les meves mans llibres que parlen de l'Holocaust nazi. Quan en llegeixo algun em dic, prou ja ni ha prou... Però després me n'adono que sempre aprenc alguna cosa nova. Tots els llibres que he llegit fins ara sobre aquest tema expliquen relats sobre persones que van viure i van patir l'horror nazi, algunes ho van superar i ho han explicat en primera persona, d'altres van morir, però algú ha recordat la seva història.
Recordo que un dels que més em va impactar va ser Un cel de plom de Neus Català la supervivent catalana dels camps de concentració. Aquell llibre em va colpir molt, el vaig haver de llegir poc a poc perquè hi havia moments que havia de parar, la duresa amb què la Neus explicava alguns episodis viscuts... Com podia ser que la raça humana fos tant dolenta, fos una bèstia (tal com explica Kafka de manera metafòrica a la seva metamorfosi).
Però també m'he adonat que entre tot aquest horror hi ha esperança. Històries de vida, de superació, de justícia, d'amor...
Suposo que el fet de viatjar a Polònia la pròxima setmana i fer una parada a Auschwitz em va motivar a llegir aquesta novel·la.
LA BIBLIOTECÀRIA D'AUSCHWITZ està basada en una història real, la de la Dita Adlerova, una jove txeca que arriba a Auschwitz amb 14 anys, havent estat víctima des dels 9 anys de l'assetjament nazi a la seva Praga natal. Després d'anar de barri en barri, de gueto en gueto ella i la seva família són enviats al pitjor de tots els camps de concentració. És a partir d'aquí que comença la veritable lluita per la supervivència, només els més forts de cos i sobretot d'esperit podran gaudir d'un nou dia.
La Dita té la sort que una amiga de la seva mare té un contacte per a què pugui entrar al bloc 31 com assistent, però serà l'atzar i els seus coneixements d'alemany i txec que l'ajudaran a entrar allí. El bloc 31 és un petitíssim oasi de tranquil·litat dins del terrible camp de concentració, ja que en ell hi ha en Fredy Hirsch, un pres diferent a la resta pel seu passat. En Fredy ha aconseguit una cosa impensable, convèncer els alemanys per a tenir un barracó exclusiu de nens jueus, amb la finalitat de tenir-los controlats i que no estorbin ni als SS ni a la resta de gent que treballa per allí. Serà com un lloc d'entrenament per als petits, en el que prepararan obres de teatre per a què els soldats gaudeixin, una petita escola on hi ha una prohibició claríssima, no hipot haver llibres. Els presos no poden llegir llibres i si hi ha algú que ho incompleixi serà castigat amb la mort.
La Dita, una jove molt intel·ligent i valenta, que supera l'edat per a ser una de les nenes del barracó, haurà de dur a terme una funció molt perillosa que molts adults no s'atrevirien a fer, es convertirà en la bibliotecària del bloc 31. La seva biblioteca és la més petita de la història, només la formen 8 llibres, però segurament serà també una de les més valorades de la història, ja que arrisca la seva vida per a què tots puguin evadir-se de la realitat i puguin gaudir durant uns instants dels somnis i esperances de tornar algun dia a tenir una vida millor.
És així com poc a poc anem coneixent la Dita i els altres professors del bloc 31, en especial en Fredy Hirsch, un home amb una personalitat atractiva, que encandila la Dita des del moment en què el coneix.
També ens endinsem en les relacions que la Dita té amb els seus pares, amb les amigues que fa dins al camp... I en les circumstàncies d'alguns SS que han arribat al camp, alguns convençuts del que faran, d'altres escandalitzats per l'horror. Coneixerem a la Resistència i com no al docotor Mengele (el doctor Mort) que passarà sovint pel bloc 31 en busca de noves víctimes pels seus experiments.
És una novel·la que m'ha costat acabar. La prosa de l'autor no m'ha conmogut tot i que la història que conta és commovedora. Tot i així la història de la Dita s'ha de llegir, s'ha de conèixer. La difícil tasca duta a terme per la petita nena no s'ha d'oblidar, s'ha de retre homenatge a aquells que van arriscar la seva vida per alleugerir el sofriment d'altres. La minúscula biblioteca va permetre a molts nens endinsar-se en altres móns aliens a l'horror d'Auschwitz, a móns feliços i plens d'esperança, tot això gràcies a la màgia dels llibres.
"No importa cuántos colegios cierren los nazis, les contestaba. Cada vez que alguien se detenga en una esquina a contar algo y unos niños se sienten a su alrededor a escuchar, allí se habrá fundado una escuela”
Aquest estiu m'ha passat volant, ni me n'he adonat... Sembla estrany com el temps és comporta de manera tan estranya i de com el voldríem aturar en alguns moments, però ell continua, va a la seva. Tot i la rapidesa del temps estic contenta, perquè l'he aprofitat i gaudit al màxim. La canícula va començar amb el Canet Rock seguit d'uns dies a l'illa de Mallorca. i un cap de setmana ben familiar a Barcelona amb la macarrona de casa. L'agost va començar amb un super cap de setmana a Ordesa on vam fer una gran pujada i vam veure un espectacle de la natura increïble. El va seguir el viatge a Polònia amb la Mariona ( tota una descoberta de país) i els tres dies a Salou de les sirisisisters.
A part de tots aquests llocs ni ha hagut d'altres dins del meu cap a través de totes les lectures de l'estiu. He viatjat a diferents parts del món a través d'històries i personatges que m'han transportat en el temps i en l'espai. Des del Carib amb L'amor en los tiempos del cólera vaig passar a Praga i a Polònia amb La bibliotecària d'Auschwitz, sense oblidar-me de l'Anglaterra més rural i els orígens del tacherisme amb Un paraíso inalcanzable. També he estat a Nova York amb El club de lectura del final de la teva vida una història d'amor als llibres entre una mare que s'està morint i el seu fill que decideixen compartir la seva gran passió per la lectura i munten un club de lectura format per ells dos. Finalment l'última parada ha estat a Roma amb Asesinato en el archivo. No hi ha hagut temps per més, però el següent ja és VICTUS, que ha estat esperant tot l'estiu a la recambra i ara ha arribat el moment.
