Ja l'he acabat, per fi l'he fet meva. L'Alice ja forma part de la meva llista d'heroïnes literàries. La seva és una història que t'atrapa des des la pàgina 1 fins a les 616.
La nit que es van entregrar els premis Planeta vaig escoltar una entrevista que van fer a la guanyadora i una entrevista que van fer al finalista. Les paraules de la guardonada quan explicava el perquè de la seva novel·la em van deixar indiferent, tot el contrari del que em va passar amb l'escriptor de La isla de Alice. El que va dir em va intrigar i captivar fins al punt de voler llegir la història el més avaiat possible. Han estat 3 setmanes de lectura intensa per a poder arribar al final i descobrir la veritat de l'Alice. A més a més aquest llibre és molt especial pequè és amb el que s'inicia el nostre petit club de lectura.
Després de perdre el seu marit en un accident de cotxe que el situa en un lloc allunyat de la seva ruta habitual, l'Alice es trasllada a viure a Robin Island amb les seves filles Olívia i Ruby en busca de respostes.
És una novel·la que no podem classificar en un sol gènere, ja que inclou pasatges i subtrames de misteri, d'amor i fins i tot una barreja de recerca iniciàtica i de superació personal, tot això amenitzat amb un toc d'humor i positivime en algunes escenes del llibre (només d'imaginar-te-les al teu cap, fan molta gràcia).
La història comença de forma dramàtica, amb la protagonista en una situació molt crítica, en la que no troba cap altra sortida que fugir a la recerca de la veritat, on era el seu marit la nit de l'accident?, D'on venia?, que és per ella una forma de suportar el dolor de la pèrdua, un viatge amb el que pretén compondre de nou la seva vida i la de les seves filles.
L'obra redactada en primera persona, de forma no lineal (en alguns moments fa salts en el temps), que serveixen per incrementar l'interès i la intriga per saber què passarà a l'illa, a la vida de l'Alice, o ens mostra també el somni que es va repetint en la ment de la protagonista i que va canviant a mesura que avança en la seva investigació.
Dividia en cinc parts que marquen les diferents etapes en la seva evolució després de perdre el seu marit, està plena de simbolisme i de detalls que enriqueixen i omplen de complexitat la narració. Aquestes cinc parts en les que s'estructura el llibre porten els noms de grans clàssics de la literatura universal, tots aquests estan estretament lligats amb la trama que s'explica. "Moby Dick" relata la recerca obsessiva de l'Alice, decidida a descobrir si en Chris li amaga alguna cosa. A "L'illa del tresor", ja a Robin Island, busca el tresor/misteri/secret del seu marit. A "Robinson Crusoe" l'Alice nàufraga en una illa en la que no sap en qui pot confiar, troba al seu "Viernes". A "L'home invisible" resol el secret d'en Chris i comença a tenir respostes, i finalment a "Alícia al país de les meravelles" es troba a si mateixa i troba el seu lloc al món.
Encara que pugui donar la impressió de senzillesa (en algun moment pot semblar que no passin massa coses al llibre), però aquesta afirmació no és ben bé així. Passen moltes coses, però també penso que algunes pàgines podien haver estat suprimides perquè li dóna massa tombs a una mateixa cosa, amb moltíssims detalls i concrecions de llocs, situacions i personatges. Alguns són més clars i significatius que d'altres, però tots intencionats, simbòlics: els rellotges que fabrica l'Alice, la tenda de làmpares que obre després, el trastorn obsessiu compulsiu que acaba contagiant a la seva filla, o el propi títol del llibre, "La isla de Alice".
L'autor aconsegueix crear un personatge, l'Alice, amb el que pots empatitzar. Un personatge valent, que busca trobar el seu lloc al món després de la pèrdua del seu marit. Un personatge que els lectors acaben estimant i que no deixa de tenir angoixes, pors, defectes, virtuts que tots tenim.
Dividia en cinc parts que marquen les diferents etapes en la seva evolució després de perdre el seu marit, està plena de simbolisme i de detalls que enriqueixen i omplen de complexitat la narració. Aquestes cinc parts en les que s'estructura el llibre porten els noms de grans clàssics de la literatura universal, tots aquests estan estretament lligats amb la trama que s'explica. "Moby Dick" relata la recerca obsessiva de l'Alice, decidida a descobrir si en Chris li amaga alguna cosa. A "L'illa del tresor", ja a Robin Island, busca el tresor/misteri/secret del seu marit. A "Robinson Crusoe" l'Alice nàufraga en una illa en la que no sap en qui pot confiar, troba al seu "Viernes". A "L'home invisible" resol el secret d'en Chris i comença a tenir respostes, i finalment a "Alícia al país de les meravelles" es troba a si mateixa i troba el seu lloc al món.
Encara que pugui donar la impressió de senzillesa (en algun moment pot semblar que no passin massa coses al llibre), però aquesta afirmació no és ben bé així. Passen moltes coses, però també penso que algunes pàgines podien haver estat suprimides perquè li dóna massa tombs a una mateixa cosa, amb moltíssims detalls i concrecions de llocs, situacions i personatges. Alguns són més clars i significatius que d'altres, però tots intencionats, simbòlics: els rellotges que fabrica l'Alice, la tenda de làmpares que obre després, el trastorn obsessiu compulsiu que acaba contagiant a la seva filla, o el propi títol del llibre, "La isla de Alice".
L'autor aconsegueix crear un personatge, l'Alice, amb el que pots empatitzar. Un personatge valent, que busca trobar el seu lloc al món després de la pèrdua del seu marit. Un personatge que els lectors acaben estimant i que no deixa de tenir angoixes, pors, defectes, virtuts que tots tenim.
"Y me doy cuenta de que la pesadilla se ha convertido en sueño. Y el sueño en realidad. Y la realidad en final. Y el final en continuación. Y la continuación en comienzo.
Y así hasta el principio de todo lo que está por llegar."
