Hi ha llibres que quan els veus,
a la prestatgeria de la llibreria o de la biblioteca, sembla que et cridin, que
vulguin venir amb tu. Acostumo a fer cas d’aquesta intuïció —que imagino que
tots els addictes a la lectura tenim— i poques vegades en falla. Amb «La
llibreria dels finals feliços» em vaig endur una molt més que agradable
sorpresa, la seva lectura em va fer sentir un ventall de sensacions i
sentiments molt variats. He empatitzat amb els seus personatges, he sentit
alegria, ràbia...
Podem dir que «La
llibreria dels finals feliços» és una novel·la intimista, que parla de
llibres, de dones, de sentiments, que té força, que és vital, femenina (no
feminista) i dolça (no pas embafadora); és que dóna veu a tots i cadascun dels
seus personatges del poblet de Broken Wheel.
«La llibreria dels finals feliços» ens
explica la història de la Sara i l’Amy, dues dones que mantenen una amistat per
correspondència. Dues persones molt diferents: la Sara, una jove sueca que
s’acaba de quedar a l’atur en tancar la llibreria on treballava i l’Amy una
dona madura d’un poble d’Iowa. El seu amor per la literatura i els llibres serà
el nexe d’unió entre totes dues. La història arranca quan la Sara decideix
acceptar l’oferiment de la seva amiga i viatja a Broken Whell per visitar-la,
donant-se la trista coincidència que arriba el mateix dia del funeral de l’Amy.
La història està explicada a
través de les dues veus narratives: la d’un narrador omniscient en tercera
persona i un en primera persona en veu de l’Amy i que ens parla a través de les
cartes que l’hi va enviar a la Sara. A través d’aquests dos narradors anirem
coneixent a tots els habitants de Broken Wheel i els seus secrets. Uns
personatges, que en principi ens semblaran força peculiars, però a mesura que
els anem coneixen una mica més, els podrem identificar com aquesta gent que
veiem diàriament en els nostres pobles o ciutats.
«La llibreria dels finals
feliços» és la llibreria que tots els amants de la lectura
hem somiat en tenir alguna vegada. La Sara l’obre amb els llibres de l’Amy, i
ho fa per poder tornar al poble de Broken Wheel una part del que els seus
habitants l’hi ha donat a ella, cosa que aconsegueix amb escreix, ja que és
capaç de trobar un llibre per cada un d’ells, la majoria dels quals mai no
havia entrat en una llibreria i molt menys havia obert un llibre. Crida
l’atenció el mètode de classificació de llibres que fa servir la Sara: «Vida a
ciutats menors», «Atenció, final tràgic!», «Ni una paraula de més», «Sexe,
violència i armes», «Final feliç garantit!», «Literatura femenina divertida» o
«Per als vespres de divendres i els diumenges de fer el ronso al llit» i els
títols que posa a cada apartat.
La novel·la és un elogi a la vida i
a la literatura. A la vida i tots els problemes reals que hem d’afrontar dia a
dia, a través dels habitants de Broken Wheel i de la mateixa població, greument
afectada per la crisi. I a la literatura a través de la Sara i la seva dèria
lectora.
És un d’aquells llibres que s’ha
escrit expressament pels qui estimem el món literari, de les llibreries i les llibretes,
les biblioteques... Pels que som malalts dels llibres, que els comprem
compulsivament, encara que la pila de pendents que tenim a casa sigui
esfereïdora; pels que anem dient: un capítol més... un més i prou... i les
hores ens passen volant; els que anem llegint pel carrer i els que més d’una
vegada ens hem sentit a dir que preferim la companyia d’un llibre a la de les
persones.
“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima”
(Care Santos a "L'aire que respires")
