" La felicitat és un abric vermell amb folre estripat"
Si ets un romàntic o una romàntica no pots deixar de llegir
una novel·la ambientada a París. Mmmm París, Oh-la-la... Per mi la ciutat més
bonica del món (i és que romàntica ho sóc una estona llarga), però París és
París. És la ciutat que em va obrir els ulls al món. Una ciutat plena d’art, de
racons inoblidables, de catedrals sublims, de barris amagats, d’una amistat, de creps increïbles, de biblioteques
especials...
Després de llegir El somriure de les dones he
tornat després de 14 anys a París. He passejat pels seus carrers de mans de l’Aurelie,
la seva protagonista. He olorat les seves aromes i he viscut la màgia d’enamorar-me
un altre cop d’aquesta ciutat i de totes les històries que envolta.
No podia fallar: París, amor, llibres, una dona, un
restaurant i una història per descobrir.
El somriure de les dones de Nicolas Barreau, és una novel·la
romàntica ambientada a París i que té com a protagonista Aurelie, una jove que
regenta un restaurant i que està passant un mal moment perquè la seva parella
l’acaba de deixar el dia del seu aniversari. Passejant per la ciutat, en una
petita llibreria, troba una novel·la titulada El somriure de les dones i
descobreix sorpresa que la protagonista és ni més ni menys que ella
mateixa i el seu restaurant.
No es pot tractar en cap cas d’una casualitat, ja que l’autor
la descriu amb tot luxe de detalls, des del restaurant fins a la roba que
porta, passant pel seu aspecte físic. Emocionada, es posa en contacte amb
l'editorial amb l’objectiu de conèixer l'autor del llibre, un misteriós i
desconegut escriptor anglès. Però Aurelie topa amb la resistència de l’editor
de l’obra, André, que intenta evitar a tota costa aquesta trobada.
