ARA ÉS L'HORA

Sota aquest lema els catalans i catalanes estaven cridats a manifestar-se formant una V a Barcelona per demanar el SÍ SÍ en la suposada votació del 9 de novembre. Dic "suposada" perquè de moment sembla que les coses estan bastant enredades i que el govern d'Espanya es reisisteix a la consulta.

Per gent com jo que som bastant ignorants i innocents en el tema de la política, no m'entra al cap com pot ser que no es deixi celebrar una consulta per saber quina és l'opinió del poble. El més fort és que tothom de fora de Catalunya té dret a opinar sobre el tema i resulta que els principals implicats que som els catalans no. 

La diada a Barcelona va ser una altra demostració al món de civisme i de ganes de fer les coses per passos i ordenadament. Allà al mig de tanta gent que demanàvem el mateix em vaig sentir molt orgullosa del meu petit país, un poble que lluita perquè ja està cansat dels abusos i de les injustícies envers ell. El moment del cant dels segadors per la multitud va ser un dels moments que em van fer posar la pell de gallina.

Ara sí que sembla que no hi ha volta enrere que és anar a per totes, perquè sembla que sigui o ara o mai. La gent té ganes de fer el pas, però encara hi ha aquells indecisos que tenen por. És normal que tinguem un cert respecte per allò desconegut, perquè és nou i no sabem com ens poden anar les coses separats, però també és veritat que si no ho provem no ho sabrem mai, i que si hi ha una possibilitat que siguem més feliços sense ells ho hem de tirar endavant.

La voluntat del poble que es va manifestar a Barcelona és claríssima, ara caldrà veure si aquells que ens representen també ho donen tot per aquest poble entregat. Malauradament els polítics ens han trencat molts dels ideals que aquest poble teníem i moltes esperances que havíem dipositat en ells, esperem que ara demostrin que són uns bons representants i que comparteixen els mateixos interessos que nosaltres.

ARA ÉS L'HORA, VOT9N

EL CLUB QUE PORTO AL COR!

“Passarà alguna cosa, i des del moment en què comença a passar, ja res tornarà a ser el mateix”.

Fa un any i mig que vaig decidir tornar a obrir el blog i encara no havia parlat mai sobre futbol, però no de qualsevol equip, de l'equip de la meva vida (molts podeu pensar que és el Barça) doncs no, és el Soses Femení. I dic l'equip de la meva vida perquè l'he vist nèixer, l'hem alimentat i l'hem fet gran.

Però no puc pas començar a escriure sobre el Soses Femení sense recordar: 

Ara us podeu preguntar perquè de repent he decidit fer aquesta entrada... Va ser tot just després de veure una cosa ahir a la nit que va fer que el meu subconscient es traslladés al setembre del 2007, exactament 7 anys enrere. Feia molt de temps que no veia les nostres jugadores juntes rient i ballant i passant-s'ho d'allò més bé... Un bon rotllo que encomanava rialles a la resta de gent que érem allà. Em va recordar a nosaltres a la Rosaura, Sandra, Anna, Alícia, Ester, Alba, Tània, Goreti, Clara, Sara, Marcel·la, Aida, Marta, Cristina, Sandra Baqué, Meri, Neus, Raquel, Ivet, Mercè... la festa major del 2007 (la primera festa major que vam passar juntes com equip). Gràcies al projecte del Nando juntament amb el Francesc i després el Bieto van formar un equip de futbol femení a Soses, una cosa mai vista abans. Recordo perfectament aquells moments, perquè jo personalment era una de les que es volia resistir a jugar, però al final em van acabar convencent; i si us sóc sincera, us puc assegurar que una de les millors que he fet a la vida és entrar a formar part d’aquest vestidor.

Els inicis van ser durs i en els primers partits vam encaixar molts gols.. però no podíem abandonar, al contrari havíem de continuar treballant, esforçant-nos i lluitant pel nostre somni i no podíem defraudar una afició incondicional que ens donava suport. Una afició que va omplir el camp el dia del nostre debut a casa per animar-nos. Us en recordeu? Jo sí, i molt... per mi aquell dia és un dels millors records que tinc del nostre vestidor i de totes vosaltres. El nostre primer gol, l’alegria que vam sentir va ser tan gran i tan emocionant... és un sentiment que porto molt a dins i que mai oblidaré, igual que a moltes de vosaltres. Un dels altres moments clau va ser la celebració de lliga al 2010, el dia que van venir les noies del Barça a jugar la Copa Catalunya, els nostres sopars i sortides al River, els singstar, els endolls i calefactors...

UFFFFF... Si mirem enrere han passat moltíssimes coses en 7 anys i moltes de nosaltres ja no som jugadores, però continuem formant part de la Junta i sobretot de l'esperit de l'equip. 

Podríem estar una bona estona explicant anècdotes i recordant... Però una de les coses més importants que ens ha mantingut junts és la pinya que hem fet sempre els que hem confiat des del primer dia en aquest projecte.  Hem estat, som i hem de continuar sent un vestidor peculiar i una Junta peculiar (com diu el Nando la Junta més ruc d'Europa) jejeje, en el que hi ha cabuda per a tothom, en el que existeixen valors com el respecte, la humilitat, la disciplina, el companyerisme, l’amor, la dignitat, l’orgull, la constància, el diàleg, l’esperança, la il·lusió, l’amistat... perquè som moltes i molts  els que formem aquest equip, i cada un hi aporta una cosa diferent, per això el fa tan especial. A mi m'agrada molt recordar i repetir que mai (per molt perduts que ens trobem) oblidem qui som, d'on venim i tot el camí que hem recorregut en tot aquest temps, perquè són el passos a seguir cap al futur si volem que les coses vaigin bé.

Tinc bones vibracions i moltes esperances posades en aquest nou equip. Confio en vosaltres noies!

1-2-3 SOSES