dimecres, 27 de juliol del 2016

NUNCA DEJES DE BAILAR, CARMEN GRAU

"Era consciente de que empazaba un nuevo capítulo en mi vida, pero antes de abrir las puertas a una nueva esperanza, tenía que leer de la mano de mi escritor favorito la historia que acababa de terminar"

Resultat d'imatges de nunca dejes de bailar críticaEnya és filla d'una mare soltera que mor a causa d'un càncer. Sense relació amb el pare i els avis, i incapaç de suportar el buit que ha deixat la mort de la seva mare, decideix emprendre una altra vida a Boston i perseguir a la vegada el somni de convertir-se en una editora literària i descobridora de talents. Allà hi troba l'amor, l'amistat, el fracàs i de nou el gust amarg d'una pèrdua.

Alberto és un escriptor consagrat de novel·les policíaques i feliçment casat amb Maria. Després de més de dues dècades brillant, està aborrit i decideix contar una història diferent a tot el que havia escrit fins aquell moment. Escriu una obra que farà trontollar el seu matrimoni...

Escrita a dues veus i a dos temps diferents, Nunca dejes de bailar és una història d'amor que ens trasllada de Boston a Córdova i a Barcelona, una novel·la que parla de les relacions entre un home  i una dona, del sexe, la literatura, el destí, la religió, la mort i l'espreança; i en la que la ficció i la realitat constitueixen les dues cares d'un mateix paper.

Tot i que a primera vista pugui sembla un d'aquells pastelons ensucrats i típics, no ho és. L'estil narratiu de l'autora és molt captivador, m'anava contant la història i a la vegada m'anava introduint amb suavitat en la vida dels personatges. Crec que en algun moment fins i tot vaig ser abduïda pels pensaments d'Enya i Alberto, els protagonistes absoluts d'aquesta novel·la narrada a dos veus, on les històries flueixen com a rius separats que al final s'acaben trobant. És una història d'amor i desamor, de moltes emocions i de com una relació possessiva pot acabar per destruir-nos. També és una ofrena als somnis, a les segones oportunitats, a la felicitat amagada en els detalls més petits i insignificants.
A més a més de l'originalitat a l'hora de narrar la novel·la una de les coses que més m'ha agradat és la gran al·lusió als llibres i a la literatura. Els dos protagonistes estan impregnats del seu amor a les lletres, l'amor als llibres, a les paraules, a les històries de ficció...


Resultat d'imatges de nunca dejes de bailar crítica

dilluns, 11 de juliol del 2016

COMENCEN LES VACANCES I COMENÇA LA LECTURA DESMESURADA...

EL PACIENTE és la primera novel·la que he llegit d'unes quantes que hi ha apilades en una tauleta del menjador... És una obra que ja havia estat temptada vàries vegades de llegir, ja que la Mireia i l'Abel me n'havien parlat força bé.

El doctor Evans és un brillant neurocirurgià vidu que s'enfronta a una terrible cruïlla: si el seu pròxim pacient surt viu de la taula d'operacions, la seva filla Júlia morirà... Però, qui és el pacient? Ni més ni menys que el president dels Estats Units. Així comença el compte enrere per al metge...

Un llibre que va a una velocitat trepidant i frenètica entre els pensaments i les accions del doctor (és capaç de fer qualsevol cosa per salvar la seva filla) i la cunyada Kate (una agent secreta sel servei d'intel·ligència americà) que ajuda a la seva neboda.

A partir d'aquí molta tensió i ganes de saber què passarà. Matarà o no al president? Qui són els dolents?


"Todos ustedes creen conocerme. Se equivocan. Llevo ya mil ochocientos veintitrés días, once horas y doce minutos en el corredor de la muerte. De ese tiempo he dedicado cada segundo que he pasado despierto a reflexionar sobre los hechos que me han traído aquí. Y no cambiaría ni uno solo de mis actos. (...) No soy un santo, ni un mártir, ni un terrorista, ni un loco, ni un asesino. Los nombres por los que creen conocerme están equivocados."