- Toda la vida - dijo.
Feia més de sis anys que l'ha vaig comprar quan vivia a Barcelona i encara no havia trobat el moment de llegir-la. Després de la seva mort aquest abril vaig pensar que ja era hora de fer-li el meu petit homenatge al Nobel de literatura amb la meva humil lectura de l'obra.
L'he devorat en quatre dies. És la història d'amor i tenacitat més bonica que he llegit mai. Si bé Cent anys de solitud és una obra perfecta quant a desenvolupament i tècniques narratives, amb una evolució psicològica excel·lent i sorprenent dels personatges, L'amor en els temps del cólera és una obra bellíssima. L'autor s'havia referit a ella en més d'una ocasió com la seva predilecta.
La novel·la tracta dels sentiments més purs que puguin albergar els éssers humans, però sense encegar-se en ells i reflectint les adversitats d'una època minada per la pobresa i les guerres civils, així com per les traves que altres personatges posaran a una relació aparentment impossible entre Florentino Ariza i Fermina Daza, ja que pertanyien a classes socials diferents i entre ells existia una considerable diferència d'edat.
Gabriel García Márquez mostra en el llibre, a través de la vida de Florentino, com un sentiment apassionat, de vegades extrem, pot transformar la vida d'una persona fins al punt de fer-lo desgraciat i perdut en un món en el qual no se sent realitzat. Florentino només té una raó de ser i té molt clar que la seva missió en aquest món és l'amor per la seva "diosa coronada" com ell li diu afectuosament al llarg de la història.L'amor es converteix en una cega obsessió que destrossa qualsevol possibilitat de millora per al protagonista, i no cessarà en la seva lluita per aconseguir un sentiment recíproc per part de Fermina, amb qui es retroba 51 anys i 9 meosos després per a confessar-li que la platònica relació que van mantenir en la seva joventut seguia viva en el seu cor, i que no descansarà fins que ella li correspongui, o almenys accepti la seva companyia com a amic, ja que el seu marit acaba de morir i ella s'ha quedat sola.
Al llarg de la novel·la és impossible no sentir empatia per alguns dels personatges, però d'altra banda dins el món en què vivim sembla que les històries d'amor tan belles no existeixen. L'amor del que ens parla García Márquez, encarnat per Florentino sembla un amor desfasat en els nostres temps, però és un amor com ni ha pocs, únic, un amor apassionat, que no deixa veure més enllà i que manté al protagonista viu durant tota l'obra, aquest amor és el motiu més gran per viure i sap que s'ho vol jugar tot per aconseguir omplir aquesta vida tan buida que té. La vol omplir d'instants de felicitat al costat de Fermina.
