COM ES POT RECUPERAR ALLÒ PERDUT, SI ALLÒ ÉS IMPRESCINDIBLE PER CONTINUAR VIVINT?
L’Imma Monsó ens presenta un
matrimoni en crisi del qui en la primera línia del llibre se’ns diu que fa tres
setmanes que no es parla (literalment, ni paraula) i, com un últim intent d’intentar
recuperar la seva relació surten amb el cotxe a fer una excursió per celebrar el seu aniversari.
L’aniversari proposa un joc
interessant: sabem que tota ficció enganya, però quins són els seus límits? Es
pot viure en la fantasia? Què diferencia una mentida d’una ficció? Aquest
degoteig d’interrogants comença a aparèixer quan un matrimoni en crisi atura el
cotxe en una clariana mig perduda i solitària d’un bosc gironí. Ell ha conduït
fins allà per fer un regal a la seva parella i, alhora, per mirar de revifar
una relació ferida pel pas del temps. La rutina, el tedi del dia a dia i la
maduresa dels fills els han abocat a un precipici sentimental, fins al punt que
han decidit deixar de parlar-se per evitar caure en discussions. No hi ha
ajudat que tinguin maneres de fer radicalment diferents. L’home “s’ha extirpat
la imaginació” i s’ha arrelat a la racionalitat, mentre que la dona habita la
major part del temps en la seva ment, on recorda i tradueix versos només per a
ella. Per sorprendre-la i recuperar-la, ell decideix trencar amb la seva fama
d’avorrit traslladant una fantasia en una realitat. El regal del marit es transforma
ben aviat en... (no vull pas avançar-vos res de la història).
La història del matrimoni
s’alterna amb un relat en paral·lel que transcorre durant el passat i que gira
al voltant de dos nens aficionats a reviure els llibres en primera persona.
Així, la novel·la es bifurca en dues trames i, l’aniversari del matrimoni i els
dos infants escenifiquen Moby Dick enmig de les bardisses. Qui estira del carro
és en Guillem, fill únic d’una minyona que l’empeny a llegir sense parar
malgrat que no el deixa anar a escola. Es tracta, aparentment, de dues
històries deslligades amb un tret en comú: la passió dels protagonistes de viure en la
ficció i la fantasia. Si bé totes dues trames llisquen amb una prosa
fluïda i àgil, la part dels adults pren un caire tenebrós que dóna força a la
novel·la, mentre que la dels nens es torna repetitiva quan les històries
conflueixen. Tot plegat es desenllaça amb un canvi sobtat de protagonista, que
se serveix de la ficció per confessar un trauma d’infantesa i justificar les
seves accions posteriors.
El plantejament de L’aniversari
resulta curiós i té coses bones. L’ambivalència del marit, que posa a prova
alhora la credulitat de l’esposa i la del lector, els diàlegs que qüestionen la
naturalesa de la ficció i l’homenatge subtil als apassionats per la literatura
donen forma a una novel·la diferent i singular.
