CÓRRER O MORIR

En la vida arriba un dia que has de decidir quin és el tren que has d'agafar, i una vegada hi has pujat no pots pensar què passaria si n'agafessis un altre. Sigues valent. Un fora de sèrie. Un heroi. Una persona extraordinària. Kilian Jornet és l'actual campió mundial de skyrunning, una de les proves físiques més dures del planeta. Ha pujat i ha baixat el Kilimanjaro més ràpidament que cap altra persona al món. Ha fulminat tots els rècords mundials en cada repte que s'ha proposat: l'Ultra Trail de Mont Blanc, la Transpirenaica, la volta al llac Tahoe... Els esports sempre m'han agradat en general, però reconec que en el món de la muntanya sóc una pardilla total. No obstant, poc a poc vaig començar a sentir el nom de Kilian Jornet i sobretot després del famós anunci d'aigua alguna cosa em va encuriosir sobre aquest personatge. No entenia molt bé que feia a la muntanya fins que algú m'ho va explicar. De cop i volta el nom del Kilian va començar a sonar i el veies a tot arreu... fins que va ser el convidat de l'Albert Om al seu programa. Després d'escoltar-lo vaig saber que hi ha una altra manera d'entendre la vida, quin noi més senzill i ple de valors... L'endemà vaig agafar el seu llibre i vaig començar a llegir-lo. M'ha agradat, el llibre. M'ha sorprès. 3 anys! i el tio ja feia curses d'esquí de fons! Actualment no arriba als 25 anys i es capaç de correr quasi 300 km de cop, i de creuar els Pirineus en 8 dies (als 10 anys ho van fer en plan familiar i amb 42 dies) i amb 6 anys ja tenia el seu primer 4000. És un fora de sèrie. Hi ha coses del llibre que m'han fet gràcia (d'altres que se m'han fet més pesades) hi ha diversos moments, per exemple, on explica la música que porta dins l'iPod i que l'acompanya a les curses per a donar-li força i ajudar a desconnectar del món. Concretament em va fer gràcia quan explica que en una cursa es va deixar l'iPod i mira de recordar ell mateix les cançons. El que passa és que clar, que només solem recordar la tornada de la cançó. I diu: "Si es tractés d'una cursa de tres o quatre hores (...) però si en portes una vintena, imagineu-vos l'estat dels nervis en repetir milers de vegades Ooh life... is bigger... is bigger and... nanana na nanna nana... losing y religion" (...) i la resta fa vint hores que intento descobrir que dimonis deia" Tot el que intentem inculcar sobre la cultura de l'esforç crec que es veu en el llibre. En Kilian és un lluitador, és valent i té les coses molt clares, ell ha triat aquest tipus de vida perquè el fa feliç i és el que li agrada... Hi ha moltes persones que no són capaces de descobrir en tota una vida què és la felicitat perquè no han tingut la valentia d'escollir i de descobrir! Aquí teniu algunes de les seves frases: 1. "Quan corres tantes hores saps que el dolor arribarà, has d'aprendre a conviure-hi". 2. "El córrer llargues distàncies és un exercici d'enganyar la ment. La primera eina és el paisatge, però arriba un moment que tot ho veus igual Llavors t'has d'inventar històries, buscar l'èpica, i limitar els teus sentits perquè només et serveixin per tirar endavant. Jo he tingut un ós a un metre i no li he fet cas." 3. "A la muntanya, si ha nevat fa poc et pot baixar una allau. He tingut amics guies que els ha baixat una allau i s'han mort. Ha d'aprendre a conèixer-la. La muntanya no és per anar-hi en contra. L'has de tractar amb respecte. Té una ànima, no es pot explicar però ho sents. I hi ha dies que et vol mal." 4. "És un problema de la societat si mitifica els esportistes. Jo el que faig és el que m'agrada, intento fer la meva professió tan bé com puc." 5. "El dòping no és pel pressing mediàtic o de la competició. És un problema de saber què vol cadascú d'un mateix. No té sentit dopar-te per superar-te, és enganyar-te tu mateix." 6. "Si no et costa aconseguir alguna cosa, no en gaudeixes igual." 7. "Abans d'enamorar-te de mi t'has d'enamorar de la muntanya. Si una noia em demanés que triï entre ella i la muntanya, és que no em coneix gaire. Conèixer noies aquí no és fàcil. A la muntanya de dones poques i d'isards, els que vulguis." 8. "Políticament, estic molt desil·lusionat. La política és un circ, un joc entre ells, màrqueting pur. Jo sóc d'esquerres i seria verd, perquè m'agrada la natura, però no he trobat un partit amb el qual em pugui identificar." 9. "Si tingués un fill, intentaria transmetre-li el meu amor per la muntanya, però per a mi el frcàs seria que no seguís el seu camí, i que fes muntanya encara que no li agradés." 10. "No és que no m'importin els diners. Tots en necessitem, som dins del sistema. Però és més important utilitzar els diners per aconseguir temps que utilitzar el temps per aconseguir diners.

TENS GANES DE LLEGIR?

Fa gairebé quatre anys que no publico res en aquest blog. La veritat és que quan el vaig crear va ser per una finalitat concreta, el club de lectura del nostre poble. El club va tenir poca vida i el blog va quedar oblidat en un racó... Ara després de pensar-ho he decidit compartir la meva passió pels llibres i la lectura. Perquè escrivint un se sent més lliure que mai!

L'ANY RODOREDA A PUNT DE TANCAR-SE

Demà dia 10 d'octubre es compleixen 100 anys del naixement de Mercè Rodoreda, segurament l'escriptora catalana més important del segle XX. Molts han estat els actes que s'han celebrat al llard d'aquest any i que acabaran aquesta tardor: des de la traducció de les seves obres al castellà amb Edhasa fins a la celebració a Madrid de l'exposició "Rodoreda mirall de llengües", passant per lectures públiques de fragments de les seves obres. Un homentage merescut.

EL SABOR DEL CAIRE

El primer llibre que llegirem al Club de lectura

El Caire sempre ha tingut una gran presència en la narrativa egípcia. La capital de les piràmides, les cúpules i els minarets ha estat escenari de grans novel·les. El premi Nobel Naguib Mahfuz va fer famosos a tot el món els carrerons dels seus barris històrics. Hamdi Abu Golayyel pertany a una nova generació d'escriptors que han agafat el relleu a Mahfuz i els seus seguidors i segeueixen prenent-li el pols a aquesta ciutat vibrant de cels contaminats i gran riquesa humana.


Aquesta nova generació de narradors no perd de vista el realisme social que caracteritzarà als seus predecessors. Al Caire les diferències entre rics i pobres han augmentat de forma escandalosa: grans gratacels creixen al costat de barris marginals amb "chaboles"... Autors com aquest es caracteritzen per enfocar d'una manera més íntima i personal la realitat que els envolta. A més afegeixen un toc irònic i un llenguatge desinvolt a l'hora d'analitzar els problemes de la societat. En aquest llibre es tracten temes molt controvertits en el món àrab, com l'homosexualitat, les drogues, la delinqüència, l'adulteri o les tensions entre comunitats religioses.





A Ladrones Jubilados, Ahamdi Abu Golayyel apropa al lector al Caire, una ciutat on 20 milions de persones lluiten cada dia per sobreviure en un espai minúscul habitable proporcionat per les voreres del Nil. La proximitat de l'altre en una metròpoli en la que la finestra del veí apenes dista uns centímetres de la teva, fa del Caire l'escenari ideal per a què sorgeixin històries. Històries que s'escolen a través de la paret, que s'escolen pels ulls dels panys, que corren pels carrerons dels barris i que es compten en els innumerables cafès de la ciutat.

S'ESTRENA LA PEL·LÍCULA: EL NEN DEL PIJAMA DE RATLLES

YouTube - El niño con el pijama de rayas - Trailer español

Avui arriba a les nostres pantalles una de les pel·lícules més esperades. Basada en els fets que van passar durant la Segona Guerra Mundial a Auschwitz, la pel·lícula és una adaptació de l'obra de John Boyne,
El nen del pijama de ratlles.
Bruno és un nen de 9 anys que relata amb la innocència pròpia de la seva edat com marxa de Berlin i com va a parar amb un poble que no sap ben bé on és ni que hi fa allí. Un dia per casualitat descobreix que molt a prop de casa seva hi ha un altre poble, segons ell, però aquest és una mica estrany perquè està vallat, i els que hi viuen sempre van amb pijama. La seva afició per l'exploració el portarà a conèixer un altre nen de la seva mateixa edat, però aquest viu a l'altre costat de la valla. L'amistat que neix entre els dos serà el fil conductor de l'obra. Una amistat que els unirà per sempre.

T'agrada llegir?

T’agrada llegir i comentar el què has llegit amb més gent?
Si vols llegir en companyia entra al Club de Lectura i descobriràs que l’experiència de llegir és més enriquidora si es comparteix amb els altres.



“- Aquest lloc és un misteri, Daniel.
Cadascun dels llibres que veus, cadascun d’aquests volums, té ànima. L’ànima de qui el va escriure, i l’ànima dels qui el van llegir, i el van viure, i el van somiar. Cada vegada que un llibre canvia de mans, cada vegada que algú deixa que la seva mirada llisqui per les seves pàgines, el seu esperit creix i s’enforteix.”


L’ombra del vent, Carlos Ruiz Zafón