Ja fa molt temps que tenia ganes de llegir-lo, però sempre
deia a l’estiu ja ho faré... Aquest hivern amb l’excusa de la sèrie vaig pensar
que era el moment per fer-ho d’una vegada.
"La ciudad se
extendía a sus pies.
- Mira Arnau- le dijo
Bernat al niño, que dormía plácidamente pegado a su pecho-, Barcelona. Allí
seremos libres.
Desde su huída con
Arnau, Bernat no había dejado de pensar en aquella ciudad, la gran esperanza de
todos los siervos."
És una novel·la històrica, que m’ha sorprès, sobretot, per la
dura realitat d’aquella època, la riquesa narrativa i la lleugeresa de la
lectura ja que ho reflecteixen d’una manera tan viva que m’han fet conscient
dels inferns personals dels seus protagonistes.
Enmig del segle XIV els habitants d’un barri de pescadors de
Barcelona decideixen construir el temple marià més gran conegut: Santa Maria
del Mar. És durant la seva construcció que Arnau va creixent. Fill d’un serf
que abandonà les seves terres per culpa dels abusos del seu senyor. La seva
vida, el seu ascens social, el seu amor... Tot a l’ombra de la Catedral, la
seva Catedral.
Amb un inici molt cru ens anem introduint en la història i
les costums imperants en l’Espanya medieval. Una novel·la històrica construïda
amb un ritme àgil i que poques vegades es para en molts detalls per no
paralitzar la història.
Una novel·la que transcorre al llarg de molts anys on
s’explica la vida d’Arnau Estanyol. Un protagonista que no ho tindrà gens fàcil
i que haurà de superar moltes adversitats.
Arnau, fill de Bernat Estanyol, un serf de la terra que fuig
cap a la Ciutat Comtal en busca de la llibertat seva i del seu primogènit, és
el protagonista d’aquesta apassionant història d’intriga, amor, enganys… sempre
al voltant de la solemne església Santa Maria del mar, ambientada en la
medieval Barcelona del segle XIV.
Tot comença un calorós dia de setembre, Bernat Estanyol es
casarà amb la jove Francesca sense ni tan sols conèixer-la. Un seguit de rumors
el separen de la seva família i en recuperar només al seu fill fuig cap
Barcelona per aconseguir ser lliure, finalment. Allí és acollit per la família
de la seva germana, i el seu fill rep una educació uniforme. Els esdeveniments
que anaren succeint passaren tant seguidament que ni Arnau no pot dissimular la
seva tristesa, i entre tanta foscor coneix Joanet, un noi que amb el temps i la
solitud s’uneix a la seva família, amb qui recorre tots els racons de Barcelona
fins al punt de trobar una mare per Arnau, que desitjava l’amor d’una que li
faltava. En cercar, troben l’església del mar, l’obra més ponderosa feta per al
poble i construïda pel mateix poble que instantàniament captivà els dos nens.
Anys després, amb l’escassetat de blat, aquests dos germans
anaren convertint-se en cossos completament famèlics i amb la consegüent
revolta del poble, presidida pel mateix Bernat a qui executen i ensenyen davant
del poble.
Amb aquest fet, Arnau deixa de ser palafrener, juntament amb
el seu pare, per a Grau Puig, el cunyat de Bernat, i es acceptat com a bastaix
de la Ribera.
El temps passa i l’amor, o més ben dit l’aspiració, a la
bella Aledis creixen com el seu cos famèlic que semblava impossible de
transportar tan sols un sac de blat. El jove demostra amb el temps ésser capaç,
mogut pel mateix foc de l’odi vers als Puig. Joan que accedí a l’escola en poc
temps es convertí en el millor estudiant i amb la consegüent monjo de l’ordre
dels franciscans, que havien de romandre dòcils i viure modestament, en canvi
ell volia saviesa i poder, llavors, gràcies a una gràcia del rei Pere III és
enviat amb l’ordre dominic per continuar els seus estudis. Però abans de a seva
anada volia veure el seu germà casat, i li proposaren Maria, la filla d’un dels
prohoms de la seva confraria, Arnau hi acceptà.
Tot corria bé amb la seva esposa que el tractava tant bé que
mai s’acostumava, i després amb l’atac d’Aledis, ja casada, portada per la
luxúria, sempre l’obligava a jeure amb ella, sempre, amb una amenaça. Buscant
una sortida d’aquell embolic amorós s’allista a l’exèrcit català contra Jaume II
de Mallorca, al qual gràcies a les seves habilitats es converteix en soldat a
les ordres d’Eixemèn d’Esparça, escuder del rei Pere III, “el Cerimoniós”.
Gràcies a una dona pública, sense ànim de lucre, Arnau es desfa de l’obssessió
d’Aledis que el perseguí fins al mateix campament militar. Ara ja podia tornar
a casa amb Maria.
La pesta assolà la ciutat i multituds morien per la seva
ràpida transmissió. També arribà l’hora de Maria, a qui Arnau acomiadà amb un
petó. Esperant la seva mort, Arnau salva una mainada jueva amb un esclau i els
protegeix. Després emmalaltí i la família Cresques, la jueva, l’ajudà, li
proporcionà un bon capital per convertir-lo en canvista i li lliurà el mateix
esclau que ell ajudí, el qual posseïa unes habilitats per a l’economia sorprenents
de qui Arnau aprengué amb el temps…
És la història, inacabada, d’Arnau, fill d’un serf que
aconsegueix el millor que podia per a la seva família sense més valor que
creure que tot millorarà. Arnau que prospera amb la seva manera de fer el bé i amb
el seu amor a la Mare de Déu que l’acolli com a fill, ascendeix des de la
pobresa fins a arribar a tenir poder i riqueses que el portaren al punt de mira
de la Santa Inquisició.
Tornem a la novel·la negra, allò que ens agrada tant al nostre petit club. Si hi ha una forma de despertar de la monotonia i tornar-nos a enganxar, aquesta és trobar un bon llibre d’assassinats.
