QUIRAT I MIG

L'any passat en un article a la premsa vaig llegir l'argument de Quirat i mig, una novel·la d'una escriptora de les nostres terres, la Dolors Millat.

 L’Alícia, una dona madura que treballa de controladora aèria, casada amb un metge i amb dos fills, comença a desaparèixer de manera intermitent. No dóna explicacions a ningú ni deixa cap rastre d’on va.
El marit, completament desorientat i preocupat, intenta parlar-li, veure si està malalta, desentrellar tant de misteri. Ella li demana confiança, que la respecti en aquesta mena de reclusió voluntària, cosa que ell intenta fer plenament. Però arriba un moment en què la situació es fa insostenible.
Què li passa? I, sobretot: amb qui es troba? Els dubtes van teixint un mur entre la parella ...

 D'entrada la trama ja em va cridar l'atenció, ja que la protagonista era una dona i el que continuava a la història era una recerca interior... Una dona madura que arrel del suïcidi de la seva millor amiga es comença a plantejar una sèrie de coses i a partir d'aquí comença un viatge iniciàtic cap a un país que és Llarim. Un país imaginari o no, cadascú pot interpretar el que vulgui. Un país que com l'Alícia de Carroll hi accedeix a través d'un mirall. Una Alícia que retorna al seu passat més dolorós i secret per tal d'entendre el seu futur.

Entre una cosa i una altra van passar molts mesos fins que no la vaig adquirir. De fet va ser el llibre mateix qui em va trobar a mi. Un dia a la Caselles sota una gran pila de llibres que em va caure a terra es trobava Quirat i mig. La vaig agafar i la vaig comprar, perquè al tenir-la a les mans recordava perfectament el que havia llegit uns mesos abans, i la curiositat encara hi era, per tant la vaig acabar comprant.

Quirat i mig és la història d’una recerca interior. No hi ha res que passi avui que no hagi tingut un inici temps enrere. Trobar aquest fil i seguir-ne el recorregut és el que intenta l’Alícia: aprendre a escoltar-se, a mirar dins seu sense que la imatge de si mateixa li reboti com en un mirall. I el que va adquirint li serveix per reconciliar-se amb el seu passat. Una novel·la plena de picades d’ullet al lector i de material simbòlic, com ara l’anell que dóna títol a la novel·la i que la protagonista perd al principi del relat. Finalment, els diferents elements conflueixen i la realitat s’imposa. Encara que l’Alícia no n’acaba de ser conscient, es prepara per a una última gran experiència.

És una novel·la  que desperta molts sentiments. Un llibre que té moltes lectures i molts adjectius qualificatius: sentimental, pertorbador, emocionant, tendre, adolorit, misteriós...