UN CEL DE PLOM, Carme Martí

“Sóc plenament conscient que deixo el món i entro en un altre lloc. Em pregunto què en sabia Dant, de l’infern.”

Això va ser el que va pensar Neus Català quan entrava per primera vegada al camp de Ravensbrück. Ara ja té noranta-sis anys, i Carme Martí ha novel·lat la seva vida utilitzant una primera persona que fa empatitzar plenament amb els sentiments de la protagonista, fins al punt de l’esgarrifança en moments en què la realitat atroç dels camps de concentració supera qualsevol tipus de ficció.

Filla de pagesos del Priorat (Els Guiamets), Neus Català era una jove inquieta de vint-i-dos anys quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. En aquelles circumstàncies i amb les seves ganes d’ajudar, es va fer responsable sanitària d’una colònia de 182 nens. Amb ells va emprendre el dur camí de l’exili cap a França, on es va enamorar i va col·laborar amb la Resistència. Ella i el seu marit van ser detinguts i separats, a partir d’aquí comença una historia increïble per sobreviure. Va ser capturada i deportada als camps de concentració (els camps de la mort) de Rabensbrück i Holleischen durant 15 mesos, i allí  va conèixer l’infern i l’horror, però també la solidaritat i la germanor sense límits. “Penso en la mort, perquè la mort és la nostra ombra, la nostra companya, el nostre destí.”

El llibre ens explica una historia de superació i coratge que cal llegar tan si com no.

La narració és impactant, sobretot quan descriu fil per randa, fins i tot es podria dir que massa, l’agonia dels camps nazis: la fam i el patiment extenuant, l’olor de carn cremada i un cel de plom per les cendres de les companyes mortes; però també la solidaritat entre les deportades i l’eufòria de l’alliberament. Mentre era als camps la protagonista repetia que havia de sobreviure per explicar el que havia vist, per honrar totes aquelles dones que hi van morir i explicar-ho és el que ha fet durant tota la resta de la seva vida.

El llibre, doncs, continua aquesta promesa i compleix amb escreix el seu objectiu: preserva la memòria històrica recordant què van ser els camps de la mort nazis i la vida de totes aquelles persones que hi van morir, i ens ho exposa d’una manera amena i senzilla que el fa molt recomanable. És tota una historia de superació i de coratge que la gent ha de conèixer. La Neus tota una lluitadora, amant de la vida i sobretot de la justícia volia que tothom sabés què va passar .

“Envoltada de dones amigues i de dones desconegudes que patien el mateix destí que jo, em sentia sola i a la vegada acompanyada. En la nostra immensa solitud ens teníem les unes a les altres.”