" La carretera no tiene sentido en si misma; el sentido sólo lo tienen los dos puntos que une. El camino es un elogio del espacio. Cada tramo del camino tiene sentido en sí mismo y nos invita a detenernos. La carretera es la victoriosa desvalorización del espacio, que gracias a ella no es hoy más que un simple obstáculo para el movimiento humano y una pérdida de tiempo."
Milan Kundera
Falten exactament unes 31 hores per a què comenci la nostra aventura cap a Santiago de Compostela. Fa gairebé uns 7 o 8 mesos que amb l'Anna ho vam estar parlant, hi podríem anar a l'estiu, ens podríem aventurar... i mica en mica ens vam anar animant. Finalment no som pas dos les que marxem, sinó que encara s'han apuntat 3 persones més, ueueueu que bé!!! De ben segur que ens ho passarem de conya i que en tindrem moltes de coses per explicar.
Bé com us he dit abans queden unes 31 hores perquè agafem el tren des de Lleida direcció a Ponferrada (on començarem a caminar). La idea és fer 7 etapes i arribar a Santiago divendres 16 d'agost.
Les etapes que farem seran:
Ponferrada - Vilafranca del Bierzo
Vilafranca del Bierzo - O Cebreiro
O Cebreiro - Samos
Samos - Portomarín
Portomarín - Palas de Rei
Palas de Rei - Arzúa
Arzúa - Santiago de Compostela
Però durant tot el trajecte que hem de fer moltes són les nostres incerteses... sobretot respecte als nostres peus. Hem escoltat un munt d'anècdotes de molts peus diferents, i cadascú et dona diferents consells. Al final ja no saps que et pot anar millor als teus peus, lo important és actuar abans que surti el mal, per tant hem de ser previsores i intentar resguardar els peuets abans que comencin a sortir ampolles. Portem de tot, des de dits ortopèdics, a vicsvarup (no sé com s'esciu), compeeds per totes les parts dels peus, vaselina, mitjons sense costures, esparadrap... En fi ja us contaré com ha anat el tema peus. Un altre punt clau és el pes de la motxilla.. Ufff com menys pesi millor perquè això de portar damunt la casa mentre camines... A veure les nostres esquenes com ho aguanten.
Una altra cosa que m'inquieta bastant és això de pensar en un propòsit. Diuen que tot peregrino es fa un pròposit en aquesta travessia. Hi he pensat bastant, però encara no m'he decidit.. Només sé que fa molt temps que tinc moltes ganes de fer aquest camí i que el gaudiré al màxim. Això d'anar cap a allò desconegut i improvitzat fa ja que el viatge en si sigui especial i sobretot de ben segur que serà ben diferent de tots els viatges que haguem pogut fer fins ara.
Gaudir del camí, de la companyia, de la natura, de tot allò que veurem i no hem vist mai... En fi, gaudir de cada instant que ens ofereix la vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada