Què faries si tinguessis una segona oportunitat per a tot? Si tinguessis la capicitat de tornar enrere en el temps?
La resposta a la pregunta és complicada, perquè en un primer moment tot un seguit de coses apareixen a la nostra ment, però després parem un instant i pensem, què és el que realment importa en aquesta vida? Som feliços amb el que tenim ? O vivim més preocupats pel que no tenim i voldríem tenir? Moltes vegades perdem el temps desitjant i imaginant com seria la nostra vida si haguéssim pres una decisió enlloc d'una altra o si haguéssim fet allò i no ho vam fer... què hauria passat? I mentre pensem tot això se'ns va escapant el temps. I és preciament del que parla la pel·lícula del temps que tenim en aquesta vida i de com l'administrem i amb quines persones el gastem o com el desaprofitem... Com deia Kundera en la seva obra La insostenible lleugeresa de l'ésser, els humans vivim tot a la primera, només tenim una vida, no hi ha assajos ni salts en el temps, només tenim una vida, per tant aprofitem-la, exprimim-la!
Tim Lake (el típic prototip de pringat, patós, pèl-roig, sense relacions amoroses perquè les noies l'ignoren...) és un jove que als 21 anys descobreix que pot viatjar en el temps. El seu pare li explica que tots els homes de la seva família han tingut des de sempre aquest do, així que decideix que el seu món serà millor... i tindrà nòvia. Després de traslladar-se a Londres per qüestions de feina en un bufet d'advocats, acaba coneixent a la preciosa i insegura Mary. Però a mesura que avança la curiosa vida del protagonista, aquest se n'adona que aquest do tan especial no el pot protegir de les tristeses ni dels a
lts ni baixos que afecten a totes les famílies. Però viatjar en el temps i solucionar coses del passat pot fer malbé situacions que van estar molt bé, arrivant a ser perillós.
El director ens proposa una comèdia romàntica de viatges en el temps, en la que l'amant de la ciència-ficció no trobarà ni hipòtesis elaborades, ni jocs paradòjics: el desplaçament temporal és només el pretext per a un joc narratiu sobre les segones oportunitats i la necessitat d'intensificar les experiències quotidianes de les petites coses.
El poder de viatjar en el temps és una sort d'inexplicable valor familiar la transmissió de la qual de pare a fill ocupa una de les millors i memorables seqüències de la pel·lícula, pel control de la seva subtil comicitat. A partir d'aquest punt, el desplaçament temporal, amb el seu codi de limitacions serà l'instrument per anar corregint sobre la marxa els processos d'una seducció romàntica de manual de guió entre dos suposats "patitos feos" que veuran com els seus destins es creuaran per sempre després d'una nit en un bar.
http://www.youtube.com/watch?v=UBzabfE3Ysw
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada