UN NOU ESTIU S'ACABA

Ja som 30 d'agost, queda exactament un dia i mig per tornar a la feina i lluny queden aquells dies finals de juny en què només pensaves en fer vacances.
Les vacances s'han acabat i per molts ( sobretot aquells que no són del ram de la docència) no paren de repetir-te que ja és hora de tornar a treballar i que ja ni ha prou de fer el dropo... Però pels que som del ram tots sabem que necessitem aquesta desconnexió per poder relaxar-nos, oblidar-nos de la feina, motivar-nos de nou i il·lusionar-nos amb el nou curs amb nous projectes i nous reptes, és necessari per gaudir de la nostra professió i sobretot per fer bé la nostra feina.
Aquest estiu m'ha passat volant, ni me n'he adonat... Sembla estrany com el temps és comporta de manera tan estranya i de com el voldríem aturar en alguns moments, però ell continua, va a la seva. Tot i la rapidesa del temps estic contenta, perquè l'he aprofitat i gaudit al màxim. La canícula va començar amb el Canet Rock seguit d'uns dies a l'illa de Mallorca. i un cap de setmana ben familiar a Barcelona amb la macarrona de casa. L'agost va començar amb un super cap de setmana a Ordesa on vam fer una gran pujada i vam veure un espectacle de la natura increïble. El va seguir el viatge a Polònia amb la Mariona ( tota una descoberta de país) i els tres dies a Salou de les sirisisisters.
A part de tots aquests llocs ni ha hagut d'altres dins del meu cap a través de totes les lectures de l'estiu. He viatjat a diferents parts del món a través d'històries i personatges que m'han transportat en el temps i en l'espai. Des del Carib amb L'amor en los tiempos del cólera vaig passar a Praga i a Polònia amb La bibliotecària d'Auschwitz, sense oblidar-me de l'Anglaterra més rural i els orígens del tacherisme amb Un paraíso inalcanzable. També he estat a Nova York amb El club de lectura del final de la teva vida una història d'amor als llibres entre una mare que s'està morint i el seu fill que decideixen compartir la seva gran passió per la lectura i munten un club de lectura format per ells dos. Finalment l'última parada ha estat a Roma amb Asesinato en el archivo. No hi ha hagut temps per més, però el següent ja és VICTUS, que ha estat esperant tot l'estiu a la recambra i ara ha arribat el moment.

A més a més hi hagut temps per als amics, per estar amb ells i compartir moments. Aquest estiu ni ha molts de moments per recordar, moments feliços, divertits, anecdòtics... Sempre dic i de fet ho penso que la felicitat no és eterna, ni dura per sempre, però sé que són moments, un retall de moments que anem guardant en la nostra memòria. Mai estem sols, només cal que mirem al nostre voltant i ens adonarem que sempre hi ha algú amb qui pots comptar.

SIGUEU FELIÇOS AVUI, NO HO DEIXEU PER DEMÀ!