NUNCA DEJES DE BAILAR, CARMEN GRAU

"Era consciente de que empazaba un nuevo capítulo en mi vida, pero antes de abrir las puertas a una nueva esperanza, tenía que leer de la mano de mi escritor favorito la historia que acababa de terminar"

Enya és filla d'una mare soltera que mor a causa d'un càncer. Sense relació amb el pare i els avis, i incapaç de suportar el buit que ha deixat la mort de la seva mare, decideix emprendre una altra vida a Boston i perseguir a la vegada el somni de convertir-se en una editora literària i descobridora de talents. Allà hi troba l'amor, l'amistat, el fracàs i de nou el gust amarg d'una pèrdua.

Alberto és un escriptor consagrat de novel·les policíaques i feliçment casat amb Maria. Després de més de dues dècades brillant, està aborrit i decideix contar una història diferent a tot el que havia escrit fins aquell moment. Escriu una obra que farà trontollar el seu matrimoni...

Escrita a dues veus i a dos temps diferents, Nunca dejes de bailar és una història d'amor que ens trasllada de Boston a Córdova i a Barcelona, una novel·la que parla de les relacions entre un home  i una dona, del sexe, la literatura, el destí, la religió, la mort i l'espreança; i en la que la ficció i la realitat constitueixen les dues cares d'un mateix paper.

Tot i que a primera vista pugui sembla un d'aquells pastelons ensucrats i típics, no ho és. L'estil narratiu de l'autora és molt captivador, m'anava contant la història i a la vegada m'anava introduint amb suavitat en la vida dels personatges. Crec que en algun moment fins i tot vaig ser abduïda pels pensaments d'Enya i Alberto, els protagonistes absoluts d'aquesta novel·la narrada a dos veus, on les històries flueixen com a rius separats que al final s'acaben trobant. És una història d'amor i desamor, de moltes emocions i de com una relació possessiva pot acabar per destruir-nos. També és una ofrena als somnis, a les segones oportunitats, a la felicitat amagada en els detalls més petits i insignificants.

A més a més de l'originalitat a l'hora de narrar la novel·la una de les coses que més m'ha agradat és la gran al·lusió als llibres i a la literatura. Els dos protagonistes estan impregnats del seu amor a les lletres, l'amor als llibres, a les paraules, a les històries de ficció...