HISTORIA DE UN CANALLA, JULIA NAVARRO

Soy un canalla y no me arrepiento de serlo.

He mentido, engañado y manipulado a mi antojo sin que me importaran las consecuencias.

He destruido sueños y reputaciones, he traicionado a los que me han sido leales, he provocado dolor a aquellos que quisieron ayudarme.

He jugado con las esperanzas de quienes pensaron que podrían cambiar lo que soy.

Sé lo que hice y siempre supe lo que debí hacer.

Esta es la historia de un canalla. La mía.

Thomas Spencer sabe cómo conseguir todo lo que desea. Una salud delicada es el precio que ha tenido que pagar por su estilo de vida, pero no se lamenta por ello. Sin embargo, desde su último episodio cardíaco, una sensación extraña se ha apoderado de él y en la soledad de su lujoso apartamento de Brooklyn, se suceden las noches en que no puede evitar preguntarse cómo habría sido la vida que conscientemente eligió no vivir.

El recuerdo de los momentos que le llevaron a triunfar como publicista y asesor de imagen, entre Londres y Nueva York en los ochenta y noventa, nos descubre los turbios mecanismos que en ocasiones emplean los centros de poder para conseguir sus fines. Un mundo hostil, gobernado por hombres, en el que las mujeres se resisten a tener un papel secundario.

Tota la vilesa humana es concentra en aquest personatge que encarna l'enveja, l'odi, la ràbia, la ira, la possessió... Ell és el vertader protagonista d'aquesta història que transcorre entre Nova York i Londres.

En primera persona en Thomas va relatan amb tot luxe de detalls totes les canallades que ha comès des de la seva infantesa fins a la maduresa; però no ho fa com un acte de redempció, no no, no està penedit de res; és més, si tingués una altra oportunitat tornaria a fer el mateix.

Una aposta arriscada per part de l'autora, ja que dóna veu a un personatge amb qui és impossible empatitzar en cap moment, perquè algú pot ser dolent però penedir-se i intentar conciliar-se ni que sigui amb ell mateix, o amb la humanitat. En Thomas no, ell és dolent per què vol i no té intenció ni de canviar ni de demanar perdó.

Penso que el pes de la novel·la recau únicament en aquesta primera persona, deixant de banda quines són les sensacions i pensaments de la mare d'en Thomas o de l'Ester, dos pilarsfonamentals en la vida del protagonista. Els lectors només ens quedem amb les sensacions i pensaments d'ell.

Al protagonista el coneixerem com un nen gelós del seu germà, classista i racista, que desprecia la seva mare per venir d'una família d'emigrants mexicans i tenir la pell morena; d'altra banda admira la família paterna, els avis i el seu pare, tots ells rossos, rics, guapos.

Pel que fa al personatge de l'Ester no acabo d'entendre massa bé que pretenia l'autora, ja que ens és descrita com una dona molt lleial, amable, amb principis, que no s'avergonyeix de la seva família, tot el contrari que en Thomas, per això no quadra que uneixi la seva vida a la d'un canalla com ell, perquè ho fa voluntàriament, la qual cosa ens fa imaginar que sentimentalment no ha cercat el que volia, enamorar-se de veritat i ser corresposta. Formar una família com ella sempre havia somniat. Acaba fent que la seva vida giri al voltant de la feina, i sempre està treballant.

És un llibre llarg i al final ja estava una mica cansada de tanta maldat, perquè a mesura que anaves avançant que no podia ser més dolent encara, doncs sí, s'anava superant cada vegada més.