dimarts, 28 de març del 2017

LA PUTA D'OROS, ELENA TORRES GIRBAU

Reconec que quan la Meri va escollir aquest llibre vaig pensar que potser no li acabaríem de trobar el fil, però ara que l’he acabat reconec que hem fet una descoberta d’una autora desconeguda i d’un llibre del que no coneixíem pas la seva existència.

Aquesta novel·la no és només una trama negra.  En realitat és molt més que això. És una història de persones i sentiments, dividida en dos moments temporals ben delimitats: el primer a l’any 1976, quan tenen lloc uns esdeveniments que marcaran la vida de la Jana, i el segon al 2008, quan finalment la protagonista ha de fer front a les conseqüències d’aquest esdeveniments, unes conseqüències que la portaran al límit de la seva resistència.

Al mes de Febrer del 1976 el dictador acaba de morir, i els carrers de Barcelona són escenari de freqüents aldarulls entre grups d’esquerres, principalment estudiants, i grups d’ultra dreta que no volen que canviï l’status quo. La Jana és una noia de bona família, de forta personalitat i ferma defensora de les seves idees, sense por de res ni de ningú, peti qui peti. (Tret que hereta de l’àvia Zöe, tota una valenta i lluitadora en el passat). L’estiu anterior l’ha passat a Llançà amb el seu grup d’amics de les vacances, sense saber que les vides de tots faran un tomb en els propers mesos, per no tornar a ser mai més com eren abans. Un dia, tornant de la facultat, la Jana és apallissada brutalment, tot i que acaba sobrevivint. No ha vist la cara dels seus agressors, però ella està segura de qui és un d’ells. La seva ment no és capaç de recordar les imatges, però sí algun soroll i alguna olor molt peculiars. Atemorida, no s’atreveix a denunciar-lo. La por i els sentiments que a partir d’aquell moment li provocarà la ciutat faran que l’abandoni i que marxi a l’estranger per començar una nova vida.

Més de 30 anys més tard, a l’octubre del 2008, la Jana és una reconeguda escriptora de guies de viatges, però no és feliç. Encara li fan mal els fets del 1976, i no ha pogut formar una família ni establir-se en cap lloc concret, tot i que quan es vol retirar del món gaudeix del seu niu de Llançà, a la Costa Brava. Un fet aparentment insignificant farà tornar tots els seus fantasmes, les seves pors i els seus odis, en una carrera contra el temps que la Jana no podrà controlar. Personatges del seu passat es tornaran a creuar amb ella fins arribar a un final en què la Jana trobarà les respostes a les preguntes que l’han turmentat durant tot aquests anys.

Jugant amb el temps entre aquests dos moments, coneixerem a fons la Jana, el seu entorn, les seves preocupacions i la gent que estima i destesta. No és trepidant en el sentit que passin coses ràpidament i durant tota l’estona, sinó que és una novel·la molt més intimista. Ben escrita, amb calma, s’atura en els sentiments de la Jana i també en els dels altres personatges que l’envolten. A aquest ritme pausat però sense treva, la resta de la trama anirà caient com fitxes del dominó.

L’escriptora juga amb el ritme i les situacions. Dóna una magnífica vista de la vida burgesa de mitjans dels anys 70 del segle passat entre el jovent de les famílies benestants, i com algunes d’aquestes famílies no han sabut adaptar-se als temps, quedant estancats en les mateixes idees que els van fer triomfar en altres temps de menys llibertat. Famílies mogudes pels secrets que tenen amagats sota la catifa i guardar les aparences al preu que sigui.

Però la novel·la no només parla de pors i del passat, també parla de l’amistat vertadera (entre ella i la Lola o entre ella i en Raimon), parla de les relacions familiars , de l’amor i de les noves oportunitats que apareixen quan menys t’ho esperes. Tot i que la Jana sap que ha de fer net amb el seu passat si vol començar de nou i estimar com mai ho ha fet a un home.


En definitiva, una novel·la negra diferent, passional, intimista i interessant que us recomano molt.