Una exposició de Gauguin a París, finals dels 80 i cinc amics que viatgen en cotxe.
Aquest és el punt de partida de la nova novel·la deSílvia Soler, amb la qual se submergeix de nou en les relacions personals, però aquest cop sortint de l’àmbit familiar per entrar de ple en la forma i fons dels grups d’amics, i en concret, aquells que passen els anys i aguanten ben ferms els embats que la vida depara.
A Els vells amics ens trobem amb l’Ada, el Mateu, el Marc, el Santi i la Lídia, cinc joves que acaben d’entrar a la facultat de Belles Arts units pel destí quan s’organitzen per seguir la proposta d’un professor d’anar a visitar una exposició de pintura de Gauguin a París. Serà un viatge curt. En total, quatre dies durant els quals els somnis de convertir-se en grans artistes els uniran per sempre més.
La narració ens anirà descobrint com són cadascun d’aquests joves. Els seus desitjos, els secrets més profunds, i els seus caràcters aniran desfilant al llarg d’uns capítols que es constitueixen com petits microcosmos dins el conjunt del grup. I és que la Sílvia Soler ha aconseguit fer un retrat bastant precís del funcionament dels grups d’amics perquè, ¿oi que no compartim el mateix ni ens comportem igual amb una persona o una altra encara que formin part de la mateixa colla?
El llibre m'ha fet pensar en els amics que tinc, quan els vaig conèixer i el perquè de la nostra amistat. Alguns són d'aquells amb els qui vas compartir la infantesa i hi ha una connexió especial, que per molt temps que passi aquesta continua existint. D'altres els vas conèixer de més gran, a l'isntitut, a la universitat, d'Erasmus... I alguns et preguntes com pot ser que aquest sigui amic meu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada