EL CLUB QUE PORTO AL COR!

“Passarà alguna cosa, i des del moment en què comença a passar, ja res tornarà a ser el mateix”.

Fa un any i mig que vaig decidir tornar a obrir el blog i encara no havia parlat mai sobre futbol, però no de qualsevol equip, de l'equip de la meva vida (molts podeu pensar que és el Barça) doncs no, és el Soses Femení. I dic l'equip de la meva vida perquè l'he vist nèixer, l'hem alimentat i l'hem fet gran.

Però no puc pas començar a escriure sobre el Soses Femení sense recordar: 

Ara us podeu preguntar perquè de repent he decidit fer aquesta entrada... Va ser tot just després de veure una cosa ahir a la nit que va fer que el meu subconscient es traslladés al setembre del 2007, exactament 7 anys enrere. Feia molt de temps que no veia les nostres jugadores juntes rient i ballant i passant-s'ho d'allò més bé... Un bon rotllo que encomanava rialles a la resta de gent que érem allà. Em va recordar a nosaltres a la Rosaura, Sandra, Anna, Alícia, Ester, Alba, Tània, Goreti, Clara, Sara, Marcel·la, Aida, Marta, Cristina, Sandra Baqué, Meri, Neus, Raquel, Ivet, Mercè... la festa major del 2007 (la primera festa major que vam passar juntes com equip). Gràcies al projecte del Nando juntament amb el Francesc i després el Bieto van formar un equip de futbol femení a Soses, una cosa mai vista abans. Recordo perfectament aquells moments, perquè jo personalment era una de les que es volia resistir a jugar, però al final em van acabar convencent; i si us sóc sincera, us puc assegurar que una de les millors que he fet a la vida és entrar a formar part d’aquest vestidor.

Els inicis van ser durs i en els primers partits vam encaixar molts gols.. però no podíem abandonar, al contrari havíem de continuar treballant, esforçant-nos i lluitant pel nostre somni i no podíem defraudar una afició incondicional que ens donava suport. Una afició que va omplir el camp el dia del nostre debut a casa per animar-nos. Us en recordeu? Jo sí, i molt... per mi aquell dia és un dels millors records que tinc del nostre vestidor i de totes vosaltres. El nostre primer gol, l’alegria que vam sentir va ser tan gran i tan emocionant... és un sentiment que porto molt a dins i que mai oblidaré, igual que a moltes de vosaltres. Un dels altres moments clau va ser la celebració de lliga al 2010, el dia que van venir les noies del Barça a jugar la Copa Catalunya, els nostres sopars i sortides al River, els singstar, els endolls i calefactors...

UFFFFF... Si mirem enrere han passat moltíssimes coses en 7 anys i moltes de nosaltres ja no som jugadores, però continuem formant part de la Junta i sobretot de l'esperit de l'equip. 

Podríem estar una bona estona explicant anècdotes i recordant... Però una de les coses més importants que ens ha mantingut junts és la pinya que hem fet sempre els que hem confiat des del primer dia en aquest projecte.  Hem estat, som i hem de continuar sent un vestidor peculiar i una Junta peculiar (com diu el Nando la Junta més ruc d'Europa) jejeje, en el que hi ha cabuda per a tothom, en el que existeixen valors com el respecte, la humilitat, la disciplina, el companyerisme, l’amor, la dignitat, l’orgull, la constància, el diàleg, l’esperança, la il·lusió, l’amistat... perquè som moltes i molts  els que formem aquest equip, i cada un hi aporta una cosa diferent, per això el fa tan especial. A mi m'agrada molt recordar i repetir que mai (per molt perduts que ens trobem) oblidem qui som, d'on venim i tot el camí que hem recorregut en tot aquest temps, perquè són el passos a seguir cap al futur si volem que les coses vaigin bé.

Tinc bones vibracions i moltes esperances posades en aquest nou equip. Confio en vosaltres noies!

1-2-3 SOSES