Sota aquest lema els catalans i catalanes estaven cridats a manifestar-se formant una V a Barcelona per demanar el SÍ SÍ en la suposada votació del 9 de novembre. Dic "suposada" perquè de moment sembla que les coses estan bastant enredades i que el govern d'Espanya es reisisteix a la consulta.
Per gent com jo que som bastant ignorants i innocents en el tema de la política, no m'entra al cap com pot ser que no es deixi celebrar una consulta per saber quina és l'opinió del poble. El més fort és que tothom de fora de Catalunya té dret a opinar sobre el tema i resulta que els principals implicats que som els catalans no.
La diada a Barcelona va ser una altra demostració al món de civisme i de ganes de fer les coses per passos i ordenadament. Allà al mig de tanta gent que demanàvem el mateix em vaig sentir molt orgullosa del meu petit país, un poble que lluita perquè ja està cansat dels abusos i de les injustícies envers ell. El moment del cant dels segadors per la multitud va ser un dels moments que em van fer posar la pell de gallina.
Ara sí que sembla que no hi ha volta enrere que és anar a per totes, perquè sembla que sigui o ara o mai. La gent té ganes de fer el pas, però encara hi ha aquells indecisos que tenen por. És normal que tinguem un cert respecte per allò desconegut, perquè és nou i no sabem com ens poden anar les coses separats, però també és veritat que si no ho provem no ho sabrem mai, i que si hi ha una possibilitat que siguem més feliços sense ells ho hem de tirar endavant.
La voluntat del poble que es va manifestar a Barcelona és claríssima, ara caldrà veure si aquells que ens representen també ho donen tot per aquest poble entregat. Malauradament els polítics ens han trencat molts dels ideals que aquest poble teníem i moltes esperances que havíem dipositat en ells, esperem que ara demostrin que són uns bons representants i que comparteixen els mateixos interessos que nosaltres.
ARA ÉS L'HORA, VOT9N
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada