LA TESI DE LA NOSTRA VIDA

Aquest estiu vaig publicar una foto al facebook i al twitter de la dedicatòria de la Tesi de la Sònia. La dedicatòria era per nosaltres, els de casa, la seva família i per la persona que es convertirà en el seu marit d'aquí 6 mesos. A l'hora d'agrair va pensar en nosaltres, però també va tenir paraules per tota aquella gent que forma part i ha format part de la seva vida d'una manera incondicional. Gent que estima i que l'estimen i que se senten i ens sentim molt orgullosos de fins on ha arribat.

Si ara em pregunteu quin és el títol de la tesi no us el podria dir de memòria (és molt difícil), però sí que us puc dir que la seva investigació durant aquests quatre anys ha estat sobre una malaltia degenerativa del cervell. Una malaltia estranya ja que hi ha pocs malalts al món. La seva presentació va ser brillant, amb un to de científica total i molt segura de si mateixa i del que estava dient. Jo al minut 10 després d'explicar quines eren les parts del cervell ja no sabia per on anàvem... No entenia res de res d'aquell vocabulari que estava utilitzant, però se'n va sortir molt bé. Després va arribar el torn de les preguntes del tribunal (una divagació científica darrere de l'altra) però ella allà aguantant la metxa. Finalment ens van fer sortir de la sala per deliberar la nota i al cap d'una estona vam tornar a entrar i tots de peu vam aplaudir a l'escoltar l'enhorabona dels Tribunal. Ja està, la Sònia ja era oficialment DOCTORA.

Sembla estrany com en dues hores et pot passar el que ha estat la teva durant els últims quatre anys. Si ena aturem un moment i fem balanç moltes coses han canviat en aquest temps, gent que ja no hi és i d'altres que ara hi són, però has arribat a la meta, ho has aconseguit. És gràcies al teu esforç, dedicació, entusiame, talent, sacrifici que has arribat fins aquí. Creu-t'ho, tens talent per fer el que fas, creus en la investigació i en les millores que aquesta pot aportar a la nostra societat, però a més a més tens una virtut que et fa encara millor, i és la teva humilitat i les ganes d'aprendre dels altres i d'ajudar els altres. Això t'honora encara més en aquesta professió tan difícil que has escollit.

Jo no sóc objectiva quan parlo de tu, perquè ets la Soni, la meva germana petita, aquella persona amb qui he compartit grans moments a casa en família i fora de casa, perquè a més de germana és amiga. Estic molt orgullosa de tu germaneta, estic segura que això només és le principi del teu èxit en la ciència.

P.S. T'ESTIMO