Segur que a tots us sona, la cançó de Lax'n'busto i aquests dies encara més perquè és una de les que surt al disc de la Marató... M'encanta no puc parar de sentir-la i de preguntar-me perquè hi som aquí ara? Com pensàvem que seria la nostra vida ara mateix... Però el fragment que més m'agrada és aquell que diu: per art de màgia, refem com si res el camí contruïm a mida el destí... I de fet és així, allò que ens fa valents és la capcitat que tenim per aixecar-nos quan estem al terra i la capcitat que tenim per a reinventar-nos i tirar endavant... Tot això els hi deia als meus alumnes de 2n de batxillerat especialement, perquè l'any vinent sortiran del microclima on han estat tota la vida per xafar el món real. Però no tingueu por els hi vaig dir, sigueu valents d'afrontar el futur, però no oblideu mai d'on veniu ni qui sou.
Aquest post que l'havia pensat ahir al matí, però començant de manera diferent... Ahir al matí vaig veure una pel·lícula que em va transportar al passat i al present de cop. Era la 3ª part de l'Apartamento spagnolo (aquella peli que explica la història d'uns Erasmus que es coneixen a Barcelona). Aquesta 3ª part em va fer adonar d'on som ara mateix i de com la ficció no s'allunya gens de la realitat. Aquells joves que amb 20 anys s'havien de menjar el món ara ronden ja els 30 i els 40 i resulta que les coses han estat una mica diferents de com ells les havien pensat. Alguns han complert els seus somnis professionals, però han fracassat sentimentalment, altres lluiten cada dia per sobreviure en una ciutat que els ofega, d'altres continuen sense madurar... El protagonista està perdut en un maremàgnum dins seu, no sap cap on tirar. La dona el deixa i s'emporta els fills a Nova York, ha d'escriure un llibre que no sap com començar, la seva amiga lesbiana vol ser mare i li demana ajuda... Ell pensa que la vida és complicada, que tot són problemes, però realment ha oblidat l'essència de la vida, de la felicitat. Superat per les circumstàncies l'home començarà un viatge iniciàtic per a retrobar-se amb ell mateix. En aquest viatge descobrirà que la vida li ofereix una segona oportunitat amb el retrobament amb el seu passat, i ara té l'ocasió de fer les coses bé.
Els protagonistes s'aferren a les segones oportunitats (alguns s'hi resisteixen al principi), però tots hi acaben caient de quatre potes. No volen renunciar a trobar allò que els hi manca, en definitiva, volen ser feliços. Jo no puc deixar de veure'ns a nosaltres fa 10 anys enrere i ara. La vida ens ha canviat molt a totes, però l'amistat continua existint. Una amistat que va molt més enllà del sentit de la pròpia paraula, igual que els protagonistes de la pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada