Sens dubte crec que ha estat el
llibre de l'estiu, almenys això és el que diuen les xifres, 2 milions en 3
mesos i traduïda a 44 idiomes.
Abans de tenir-lo a les
meves mans ja havia escoltat un munt de coses sobre aquesta història i la seva
autora... Les expectatives eren altes, ja que quan es parla tan d'un llibre al
final pot ser que esperis tant que t'emportis una decepció i que al final només
ha estat un súpervendes d'aquells que al cap dels anys ni te'n recordes.
El dubte, la falta de seguretat en un mateix i la paranoia poden ser un germen corrosiu i destructor. Afegim a això un crim i la solitud que envaeixen a una ciutadana d'una gran ciutat i tindrem alguna cosa inquietant.
"Hay
una pila de ropa al lado de las vías del tren. Una prenda de color azul cielo
-una camisa, quizá-, mezclada con otra de color blanco sucio. Seguramente no es
más que basura que alguien ha tirado a los arbustos que bordean las vías. Puede
que la hayan dejado los ingenieros que trabajan en esta parte del trayecto,
suelen venir por aquí. O quizá es otra cosa."
En una d’aquestes cases hi viu una parella que la Rachel no pot evitar mirar
cada vegada. Fins i tot els ha batejat, com si els conegués: són la Jess i en Jason. A ella li
sembla que tenen una vida perfecta. Tant de bo ella pogués ser igual de feliç
que ells.
Fins que un dia veu una escena que la deixa de pedra. Dura només un minut, perquè el tren de seguida es torna a posar en marxa; però n’hi ha hagut prou.
De sobte tot ha canviat. Arala Rachel té l’oportunitat
d’entrar en unes vides que fins a aquest moment només havia mirat de lluny, i
no la pensa deixar escapar. S’ha acabat ser només la noia del tren.
Fins que un dia veu una escena que la deixa de pedra. Dura només un minut, perquè el tren de seguida es torna a posar en marxa; però n’hi ha hagut prou.
De sobte tot ha canviat. Ara
És una història que avança de
forma imparable però lenta a la vegada, fins a l'última part on tot es
precipita de sobte.
La novel·la s'articula en
capítols explicats per diferents veus femenines que aniran pos a poc composant
un puzzle de misteri en una història que es perfila amb nitidesa davant d'un
lector que no pot deixar de sentir la paraula pànic". Però no us
equivoqueu, no és el pànic que produeixen les històries de terror, no. Aquest
és molt més real perquà parla de secrets ocults i de debilitats, de cumplir
anys i de somnis trencats, de reptes... parla de la realitat. Perquè més enllà
del thriller, l'obra es complementa perfectament amb molts temes que estan
presents en la nostra vida quotidiana, aconseguint així que ens moguem davant
de personatges que semblen molt reals, una sensació que va creixent perquè
l'autora ens deixa jutjar-los lliurement segons els actes que cometen.
És una novel·la que deixa al
lector embadalit amb facilitat. Tres veus entre les que anem saltant i que ens
adverteixen de la seva fiabilitat, o de la falta de fiabilitat de les seves
paraules, proporcionant d'aquesta manera un ambient de dubte. Les perspectives
canvien i els moments es barregem fins al punt de sospitar de tots, però hi ha
un moment en què les peces comencen a encaixar i comences a veure què ha passat
realment.
La noia del tren, la Rachel , basa la seva força
en les seves pròpies debilitats, que són presentades dolorosament davant d'un
lector que té clar en les primeres pàgines que no és una súper dona, sino més
aviat una dona desgraciada i amb molts problemes... Tot i les seves dificultats
al llarg de la novel·la preveiem que la seva història ens agradarà.
Un thriller psicològic que
funciona des de les primeres pàgines i que és impossible de deixar fins arribar
al final. Una d'aquelles històries plagades de misteri, de secrets del passat i
del present, que serveixen per desconnectar; perfecta per a gaudir-la durant
les vacances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada