Als que ens agrada llegir o més concretament els que devorem
llibres, sovint ens trobem que després d'haver llegit un llibre trepidant, amb
persecucions, morts, intrigues..., busquem una cosa més tranquil·la, alguna
història senzilla, del dia a dia.
L'estiu que comença és una novel·la bonica, d'aquelles que et commouen i et van
emocionant a mesura que la vas llegint. És una obra on no passen massa coses,
però a la vegada passa tot com la vida. La
màgia rau, potser, en el fet que no hi ha grans esdeveniments, però en canvi,
reflecteix de forma plàcida l’inexorable pas del temps, situant l’epicentre de
les vides dels protagonistes en el solstici d’estiu.
L’estiu que comença recull els cinquanta anys de
vida de la Júlia Reig
i l’Andreu Balart, vinculats ja des d’abans de néixer per l’amistat de les
seves mares, que havien imaginat amb il·lusió la possibilitat que heretessin
aquest lligam o, fins i tot, que poguessin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l’Andreu volen
sentir-se lliures d’un destí que s’entesta a unir-los.
«Com es pot retenir un aroma?
Quant se suposa que es pot mantenir una flaire impregnada
en una roba?
Estava espantat, aterrit. I si ja no hi era?»
En aquestes pàgines, trobem
una sèrie de petits moments, instantànies d’una vida en les quals trobem des
d'una càlida brisa d’estiu a la més freda i primària gelosia; la tendresa del
despertar a l’amor adolescent o la indiferència, a través del magnífic retrat
del dia a dia d'una campanya electoral vist des de la perspectiva de l’esposa d'un
cap de llista. Veurem fins i tot com un senzill brindis que es repeteix any
rere any esdevé tradició, la suma de tots aquests instants es converteixen en
una gran i entranyable història.
Acompanyeu la
Júlia i l’Andreu en aquest viatge on el passat esdevé una
ombra fosca com un núvol de tempesta, reticent a abandonar els protagonistes
d'aquesta història on, ja us aviso ara, coneixereu uns personatges que us
captivaran i es negaran a abandonar-vos un cop haureu llegit la darrera
paraula. L’autora juga bé les seves cartes, disposa d’una sorprenent habilitat
per descriure amb gran simplicitat les emocions humanes, amb un innegable
domini de la narrativa construeix tota una vida, amb dos personatges dinàmics
com a nucli de la trama situats en el punt de mira de tot un poble i amb un
clar rerefons: l'amistat , tan indefugible i inestroncable com inevitable.
«El bes va arribar com arriben les onades,
suaument però sense que res pugui aturar-les»
Una novel·la meravellosa, escrita amb un domini de les
emocions tan intens que aconsegueix transmetre-les fins al punt de fer-te odiar
alguns personatges o emocionar-te amb el mal tràngol d’altres.
Després de llegir-la pot ser que et preguntis o et plantegis si el
destí i la casualitat són tossuts…
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada