Diuen que a la vida tancar portes es donar opcions a obrir-ne de noves, a nous reptes i esperances, a aires innovadors i enèrgics...
Si tanco els ulls i miro enrere un munt d'imatges van venint al meu cap, un desfilar de persones i moments que han donat vida al Soses Femení des de fa 9 anys. Sí, sí, 9 anys... Aviat estan dits, però des del 2005 ha plogut molt.
Primer com a jugadora i després com a membre de la Junta he estat lligada al club des del moment en què va néixer. Sempre he dit que és el club que porto al cor (junt amb el Barça), però el Soses Femení m'ha aportat moltes coses. Quan penso en el Soses Femení penso en la Clara i la nostra amistat (si no hagués estat pel femení mai hauríem coincidit i hagués estat una pena), penso en el Nando i totes les rialles que m'ha arrencat, penso en paraules com constància, esforç, dedicació, amistat, il·lusió, alegria, amor, tendresa, humilitat, disciplina, sopars, respecte, diàleg, valors, companyerisme... I també em ve al cap la Sara i jo fent fitxes, l'Anna fent-me un passe que em va desmaiar, la Polo cridant Auster, la Sandra fent un mecangolou, la Rosaura corrent per la banda, l'Aida dient que està cansada... Retalls i retalls que conformen una part de la meva història personal.
En fi, anys que malgrat la feina i que a vegades les coses no han anat com volíem són anys que sumen en la meva vida, com una experiència positiva, perquè a la memòria només hi ha lloc pels bons i bons moments passats i compartits amb persones excepcionals.
Marxem, però no pas amb tristesa, sino amb la convicció que la gent que ve darrere nostre estima el club com nosaltres, i que treballaran per què aquest projecte continui durant molts anys.
“Passarà alguna cosa, i des del moment en què comença a passar, ja res tornarà a ser el mateix”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada