Sembla mentida que hagin passat gairebé nou mesos ja... Un
altre curs a punt de tancar i un munt de coses per recordar!
Aquest any ha estat especial per la nostra escola, els 50
anys de l'edifici on som actualment han estat l'eix de moltes activitats que
s'han fet al llarg d'aquest curs. Avui 18 de juny dia de la festa de fi de curs
es tancaran els actes d'aquesta celebració.
Els
que em coneixeu ja sabeu que sóc una persona que visc les coses amb intensitat,
que tota novetat suposa un nou repte per afrontar i que ho faig sempre amb
il·lusió i amb convicció. Sabeu que qualsevol cosa que signifiqui millorar,
provar, intentar de nou m'entusiama... I amb la feina que faig tot això és
primordial.
M'apassiona la meva professió, i no hi ha un
únic perquè, són molts els que m'enorgulleixen cada dia de la meva tasca.
Aquests
dies són molt especials, arriba el final de curs, i com una pàgina d'un llibre
que es llegeix lentament, està a punt d'acabar-se.
Passarem
pàgina i acumularem un munt de noves vivències, un munt d'experiències, de
personetes que han deixat petjada a la nostra vida, de granets de sorra que van
formant any rere any la nostra platja particular.
Cada curs és diferent, cada
grup és un món, cada alumne una descoberta i alguns d’ells un trencaclosques
per muntar i quan arriben aquest dies tens un munt de sentiments enfrontats:
les ganes d’arribar al final, l'adrenalina que puja perquè ja s'acaba, queda
l'esprint final, avaluacions, crèdit de síntesi; la felicitat que et dóna veure
com has fet créixer ni que sigui una miqueta uns esperits rebels, amb ganes de
viure intensament tot el que els envolta i la melangia de saber que els més
grans seguiran el seu camí i que ja potser mai més es creuaran amb el
teu.
Tot i que els nens m'agraden molt, a mi m'agrada
treballar amb adolescents, tantes vegades sents com se’n parla normalment amb
desgana i cansament perquè passen per una de les etapes més dures i complicades
de les seves vides. No saben qui són ni què volen, és una etapa de descoberta
d'ells mateixos, de tristeses, de sentiments a flor de pell, d'autoacceptació,
de coneixences, de canvis... Alguns ho passen millor, altres ho passen realment
malament, però la nostra feina i la dels pares consisteix en guiar-los,
ajudar-los, escoltar-los, intentar entendre'ls i comprendre'ls... Sí, ja sé que
a vegades perdem la paciència i els engegaríem, però hem de respirar ben fort i
no perdre la paciència.
Quan els miro no puc deixar de pensar, que tot i que
ells no ho saben estant vivint una de les etapes més fascinants de la seva
vida.
I d’aquí a uns mesos, un nou curs, uns nous grups, un
nou món davant dels ulls....
És una meravella
que tot i que la feina és la mateixa, curs rere curs tens el luxe de
canviar-ho
quasi tot....
No em fa res reconèixer-ho, tot i que som moltes vegades
altament criticats, admiro el meu gremi, i em considero una privilegiada en el
camp laboral... Gaudir dia a dia de la feina que faig és un luxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada