EL GUAPO D'EN GREY!

40 milions de còpies venudes a tot el món, i Hollywood en guerra per a veure qui es queda amb els drets per fer-ne la versió cinematogràfica.

És un monument a com s’ha de fabricar com xurros un bestseller sense el menor valor literari ni artístic.

Fa quatre mesos que vaig sentir a parlar per primera vegada de Cinquanta ombres de Grey. Un dia a la piscina parlant amb unes noies de llibres me’l van anomenar. Els va estranyar que no el conegués, però la veritat és que no n’havia sentit pas res fins al moment. La meva vena investigadora va fer que em posés les piles per esbrinar perquè era tan famosa aquesta trilogia... Vaig comprar el primer llibre i no us enganyaré, em va enganxar tant que en 4 dies el vaig llegir. Unes 600 pàgines foses en un tres i no res. Després del primer va venir el segon, però aquest ja no va ser el mateix. Em va costar un horror acabar-lo, però finalment el vaig acabar (em costa molt deixar un llibre a mitges tot i que no m’agradi...). Una de les coses que em va copsar més va ser la manera com explicava les relacions que mantenien els protagonistes, tot luxe de detalls i més detalls... Al final arriba un moment que tan sexe col·lapsa i cansa, almenys a mi em va passar, suposo que per això el segon llibre se’m va fer tan pesat (també pel paper de dona amb poca sang de l’Ana, que no era capaç de pensar per ella sola). He sentit comentaris de dones que l’han llegit i estan encantades perquè han tornat a gaudir del sexe amb les seves parelles i marits, i que la natalitat ha augmentat (tinc els meus dubtes, igual que diuen que és un llibre de dones... no ho penso pas).

L’argument de l’obra el coneix tothom, de fet no deixa de ser un tòpic, noia s’enamora de noi, però és una relació complicada, per tant això resulta amor impossible. I ja sabeu que les coses més impossibles i difícils són les que ens agraden, som tossuts per naturalesa i quan et diuen això no és per tu que et farà mal, nosaltres ens hi aboquem de cap.

Se l’ha etiquetat de moltes maneres, i una de les etiquetes més sonades ha estat la de “porno per a mames”, per l’èxit que ha tingut  entre les lectores de més de 35 anys.

La idea de sotmetre’s als desitjos d’un jove guapíssim, intel·ligent, interessant i multimilionari són infinits. ¿Quantes de vosaltres no us heu enamorat del Christian Grey i us heu imaginat mil cops que éreu les protagonistes de la novel·la? L’autora de fet no fa res més que fer-ne propaganda d’aquest home. No para de recordar-nos lo guapo, sexy i intel·ligent que és.

Cadascú té el seu model de Grey al cap, però totes hem estat Anastasia en la nostra imaginació. Qui no ha tingut un Grey a la seva vida? Quan dic un Grey vull dir algú que t’ha cuidat, t’ha fet sentir especial, t’ha dit que t’estima, algú que només pensa estar al teu costat, que gaudeix amb tu, que res és més important que tu... El problema és que aquest Grey té un passat fosc que fa que la història és compliqui i més sabent que la protagonista mai s’havia enamorat. L’impacte que causa en ella és tan gran que ella accedeix a ser la seva submisa i  a acotar les seves ordres. Sempre amb mil dubtes al cap, perquè ella sap que s’ha enamorat i que ell li farà mal, perquè vol més que un simple contracte, vol algú que l’estimi com ella l’estima. Hi ha moments en què l’actitud d’en Grey fa ràbia, és masclista i molt egoistai ella no reacciona amb criteri, sinó que sempre fa el que ell vol. Tot i així l’escriptora sempre s’ho fa venir bé per defensar-lo i exculpar-lo per aquest passat fosc que té, que ha estat el causant de convertir-lo en la persona que és ara. En Grey tot i que sembli impossible empatxa molt.

En fi que si voleu passar l’estona és un llibre que està bé, però per aquells que busqueu bona literatura no és el llibre adequat.